REGIMENT DE LA COSA PUBLICA Es propietat Drets reservats i garantits impremta VARIAS i Sant Sadurní de Noya X um em €S FRANCESC ÚEIXIMENIS REGIMENT DE LA COSA PUBLICA Text, introducció, notes i glossari pel P. Daniel de Molins de Rei, O. M. Cap.
ELS NOSTRES CLASSICS Barcelona Q 44,404 N 343 SET A Amb llicència eclesiàstica INTRODUCCIÓ Francesc Eiximenis finia en 1361 a Barcelona el Primer llibre del Crestià, i l'any segdent, jaa València, el Segon. En 1383, tnterrompent l'ordre de composició dels llibres del Crestià, escriu i dedica als jurats d'aquella ciutat un petit tractat intitulat Regiment de la cosa pública. Amb ell no féu més que avançar la tercera part del Dotzè, el pla del qual, pel que hom pot deduir, ja havia fixat d'antuvi, puix en ell al'ludeix a les altres parts del mateix llibre.
En redactar el Dotzè, entre 1385 i 1386, Eiximenis hi inclogué el Regiment—on aquest tractat ocupa els capitols 357 a 395—, suprimint, però, la lletra dedicatòria als jurats, i el capitol 39, on torna a adreçar-s'hi, en canvi, divideix en dos el capítol 38. Pel demés, el text sofrí ben poques modificacions: algun lleuger retoc per a fer-lo més clar, alguna frase alterada, però en 8 Francesc Eiximenis general hi fou tan servilment transcrit que fins hi va restar una al'lusió al Terç del Crestià com si es tractés d'una obra futura, amb tot i que havia estat escrit en 1364. Moltes de les varants que distingeixen les dues redaccions i que fan que sigui més perfecta la del Dotzè, sembla que poden ésser atribuides a la imperfecció de l'edició del Regiment feta a València per Cofman i que és l'única forma en quèens ha estat conservat, o bé a la imperfecció del manuscrit utilitzat.
Solament a base d'aquest petit tractat, que forma part d'una vasta i completa concepció política, hom no pot formar-se una opinió perfecta de les idees d'Eiximenis sobre el regiment de la cosa pública. Però no sabriem estar-nos de fer notar com aquesta obreta del poligraf menoret és suficient per a donar-nos una idea prou justa de la seva complexa i interessant personahitat.
El lloc assenyalat que Francesc Eiximenis ocupa en la nostra literatura medieval i la valor documental única que tenen les seves obres, en Jan una figura eminentment representativa. Intel'ligència curiosa i intensament conreada, mai no s'eleva tant pel damunt dels seus contempo- —— o Regiment de la cosa pública 9 ranis que no reflecteixi amb justesa la societat del seu temps. Condensa admirablement les qualitats i fins els defectes de l'època i l'ambient en què vivia. Ell mateix és un perfecte medieval per la seva formació, per les seves fonts i per la manera d'utilitzar-les.
La seva concepció del món es la concepció cristiana, la ciutat terrenal ha d'ésser un espill i una preparació per a la Ciutat Eterna. La llei cristiana és la que ha ensenyat a l'home la vera llibertat individual i ha d'ésser el fonament principal de la cosa pública. De la consciència i de les motivacions sobrenaturals depenen la justícia i la lleialtat en fer les lleis, en aplicar-les i observar-les. Però l'esperit de fe que informava tota aquella societat i tota la clència de l'època és sovint exagerat i desviat, malgrat la cultura i el bon sentit natural de l'escriptor, per una credulitat excessiva i a voltes gairebé supersticiosa. El veiem sovint donar crèdit a profecies de caient joaquimista i a averanys astrològics. i L'ordre i la sistematització esdevenen en ell, com en la majoria dels seus contemporanis, una preocupació absorvent: les divisions i subdivisions es multipliquen fins a l'infinit, 1 a voltes IO Francesc Eiximenis gairebé diríem que perjudiquen la claretat de l'exposició.
La modèstia, la prudent desconfiança en el propi saber, condueix el nostre Eiximenis a l'abús de les autoritats, les multiplica, i sovint les acumula sense gaire control i d'una manera enfarfegada. Creu que li és lícit aprofitar-ho tot per tal de provar el que es proposa. D'aci una gran llibertat en les referències i àdhuc en la utilització sovint arbitrària dels textos escripturistics. Aquesta llibertat i el fet d'éssernos encara molt desconeguda la lituratura eclesiàstica medieval, fa gairebé impossible que hom es pugui formar una idea precisa de les fonts d'un escriptor de tanta facúndia i que disposava d'un bagatge científic i literari certament molt important. L'autor que sembla haver estat més utilitzat en la composició del Regiment de la cosa pública, és Sant Agustí. — Frare Eiximenis és també, en tota la força del mot, un home de la seva terra. Escriu deliberadament en to popular, car vol divulgar la suma de coneixences que ha après en els llibres i el cúmul d'observacions socials i psicològiques que ha recollit en els seus viatges i amb el tracte amb gent de tots els estaments. Proposa dad- Regiment de la cosa pública II Ruc, quan en ve el cas, l'adopció de les millores o costums dels altres paisos que li semblen bones.
S'acosta volgudament al poble, però sembla que això no havia de representar per a ell cap violència ni gaire esforç, ja que, espiritualment, mai no se n'havia apartat.
En tots els seus escrits ens apareix com un home assenyat i pràctic. Amic de la llibertat, vol que els prínceps siguin els Primers en observar la llei i que tots els estaments estiguin representats en el regiment de la cosa pública. Abomina de l'absolutisme i de la violència sistemàtica, però'no estima menys l'orare: no admet sense reserves el proveiment de càrrecs per elecció, per raó del perill que l'ordre sigui alterat.
És, sobretot, un narrador ple de vida. El seu estil, a voltes lent i gairebé pesal en tractar de matèries abstractes, té nombrosos recursos. n el seu lèxic pur, d'una extraordinària riquesa i d'origen eminentment popular, sap trobar, generalment, el mot just, precís i insubstituible. Sap reaccionar prompte, i quan s'allibera de la pruija d'agombolar autoritats 1 textos i es deixa dur per la inspiració personal, s'anima ràpidament i pren vida i calor. Podriem citar-ne diversos exemples en aquesta mateixa I2 Francesc Eiximenis obra, assenyaladament l'admirable Lletra introductòria, cant fervorós a les excel'lències de la ciutat i la terra de València. Ultra el seu remarcable' interès geogràfic i històric, literàriament és sense dubte un dels millors trossos d'Etximents.
BIBLIOGRAFIA MANUSCRITS.—Del Regiment de la cosa pública actualment no en coneixem cap. Tenim notícia del que els jurats de València varen fer copiar, relligar i guardar en l'escrivania de la Sala del Consell.
Del Dotzè del Crestià existeixen els seglients mss.: 4) Arxiu del Palau, de Barcelona.—5) Arxiu de la Corona d'Aragó (Sant Cugat, 10).—C) Biblioteca Nacional de París (espanyol 9).—D) Arxiu Episcopal de Vic. — E) Biblioteca Metropolitana de València.
EpicioNs. —Del Regiment de la cosa pública, la de Cristòfol Cofman, feta València en 1499 i de la qual ens resten raríssims exemplars. La designarem per C.
De les quatre primeres parts de Dotfzè del Crestià, la impresa, també a València, per Lambert Palmart en 1484.
OBRES DE CONSULTA.—E. Grahit, Memoria sobre la vida y obras del escriptor gironí Francesc Eximenes (eLa Renaxensas:, 1873).—Josep Torras i Bages, La tradició catalana (42 ed.) vol. II, (Barcelona, 1924),—)J. Massó i Torrents, Les obres de fra Francesc Eiximenis...(MAnuari de l'Institut d'Estudis Catalanss, any 1909-1910, p. 605 i ss.).—J. H. Probst, 14 Francesc Eiximenis Francesc Eximenis, ses idees politiques et sociales...(cRévue Hispanique:, any 1918, p. 1 i SS.).—A. Ivars, O. F. M., Elescritor Fv. Francisco Eximénes en Valencia (1383-1408) (treball fonamental, en curs de publicació) (cArchivo Ibero Americano:r, XIV, 76 i ss.
XV, 289 i ss., XIX, 359 i ss, XX, 210 i ss., XXIV, 325.
LA NOSTRA EDICIóÓ—El text que publiquem està copiat de l'edició de València, de 1499 (exemplar de la Biblioteca de Catalunya). Hem admès algunes variants (poques en nombre) del text de la tercera part del Dod/sè donat per l'edició valenciana de 1484.
Per a col:lació de les variants del Dotzè i la identificació de les cites que fa Eiximenis, ens ha estat útil el concurs del P. Martí de Barcelona i de Fra Norbert d'Ordal, als quals hem de manifestar el nostre agraiment.
a 0) t5 REGIMENT DE LA COSA PUBLICA LA LLETRA QUE L'ACTOR DEL LLIBRE TRAMET, ENDREÇANT AQUELL, ALS JURATS DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA E aquest és lo proemi: Molt savis, honorables e reverents senyors en Bernat Malet, en Bernat de Gurb, per los generosos, en Pere Joan, en Jacme Romeu, en Berenguer de Rojals e en Jacme Marrades, per los ciutadans, jurats de València: frare Francesc Eiximeneç, de l'orde dels frares Menors, llur humil servidor en Jesucrist, honor tostemps ab deguda reverència en aquell mateix Senyor qui per salut de la cosa pública morí ab sobirana caritat en l'arbre de la santa vera Creu.
Segueix-se la lletra: Senyors meus molt reverents: Lo transcendent e molt alt llegat del costat de Déu lo Pare, e cap de tot cristianisme, Jesucrist, formà exemplar perfet de tota virtut e de la nostra vida, jatsia escampàs generalment la co- IÓ Francesc Eiximenis piosa mà de aquella sua sagrada doctrina que, eternalment, per generació natural havia rebuda de aquella font de Déu lo Pare, emperò molt pus altament, e pus copiosa, e pus amigablement la revelà e la buidà en aquells flums apostolicals, ço és, en los sants apòstols en quant a ells havia a venir lo regiment de tota la cosa pública crestiana, de la qual ells, aprés lo dit gloriós cap nostre, foren especials e primers fundadors. Del qual acte, així com de infalible document e magisteri irrepreensible, concep la mia ignorància, e veu, que aquells qui regiment tenen de la comunitat singularment e en especial deu ésser dada llum, via e manera de aquella bé e sàviament governar, regir e mantenir, com en aquells estiga principalment la salut del poble e sien als altres proposats així com especials espills e, no res menys, així com a senyals als quals tiren tots los populars ballesters sagetes.
Per què, senyors meus molts savis e reverents, concebent e veent io a ull en aquest present temps, que és l'any de la incarnació del Salvador mil e tres cents vuitanta e tres: lo gran zel, fervent volentat, pura intenció e sant propòsit que en vosaltres és a sàviament e profitosa regir la cosa pública de la dita ciutat de València a glòria de nostre Redemptor, e conservació del millorament de la dita ciutat e a dejecció de aquell fill de perdició Mafomet, al qual per misericòrdia de Déu ella és I) ga Regiment de la cosa pública 17 estada novellament tolta per lo molt alt senyor rei En Jacme, de gloriosa recordació, çà atràs rei d'Aragó, per raó de açò proposé a la vostra reverència presentar aquest poquet tractat compost dels grans pares passats a regiment de la cosa pública, no que ell sia mester a vosaltres, mas, com diu la Escriptura edada ocasió al savi, ja pus sàviament proceeix2, així pens io, senyors meus, que, vist ací ço que los grans pares passats han ordenat del regiment de la cosa pública, que darà a vosaltres ocasió de veure pus aptament en lo vostre bon regiment, lo qual veig que execuits, per gràcia de Déu, ab gran afecció, cura e diligència.
Suplic, emperò, senyors meus molt reverents e savis, que aquest poc tractat sia tots temps suposat a la vostra correcció e saviesa e de tots aquells qui ab veritat e per bon zel hi vullen res esmenar.
E parlant tostemps, senyors meus molt reverents, ab correcció de la vostra saviesa, veig que vosaltres en especials regidors de aquesta noble ciutat devets més saber que altres del regne posats en semblant ofici, atendre e treballar en vostre regiment, e contínuament vetlar ab gran diligència, e açò per les segiients vint raons: l Primerament, per servar netes les vostres consciències sobre los grans e molts sagraments que havets fets al començament de vostre ofici.
18 Francesc Eiximnents Segonament, per les grans distribucions e administracions dels emoluments e receptes de la cosa pública qui, us són en comanda, a qui molts tenen l'ull ubert què es fan, e n'amarien més les errades que les avengudes.
Terçament, per la multitud dels negocis que havets a espatxar.
Quartament, per les diferències de diverses gents amb qui havets a tractar: car havets en especial, més que altres jurats del regne, molt a partir ab cavallers, e ab nobles, e ab persones de paratge e de honor, les quals vos cové a sostenir e a tractar segons llur estament.
Quintament, car sóts en la frontera del regne, per què us cové, que per guerra qui per pau, atendre a molts perills qui es porien esdevenir per moltes guises.
Sisenament, sóts mesclats ab diversos infels, de què es poden esdevenir innumerables perills a la cosa pública. Per raó de la qual Cosa fa mester que lo nom de aquell malvat Mafomet no permetats per res honrar públicament a ells, per tal que Déus no sia airat contra vosaltres ni contra la terra. Així mateix fa mester que los cullerats hi sien perseguits fins a la mort, e aquells qui els favoregen ací mateix, en la terra, e fa mester que, per seguretat de la terra, no permetats que los moros hagen ne porten nengunes armes ofensives per res que sia en lo món, car així és proveit Regiment de la cosa pública I9 per privilegi feit en la cort general celebrada a Sant Mateu, que tot hom se pot pensar que si los altres moros se mouen, que aquests de la terra sa part hi faran.
Setenament, car havets a entendre a la mar així com a la terra, e així per amics a Íavorejar com per enemics qui no us noguen.
Uitenament, car havets a governar molt poble e d'aquell hi ha molt ajustadís de diverses terres, per la qual cosa és gran dificultat a unir a les lleis de la terra.
Novenament, car havets-vos a regir per furs especials vostres, los quals vosaltres devets principalment mantenir, e defendre e fer servar.
Deenament, car, com hajats molt poble ajustadís, així com dit és, cové que aquell suportets e ajudets, com aital gent sia comunament pobra e deserta de béns temporals.
Onzenament, car com gran part del dit poble no sia natural, així com dit és, ne sia per açò molt ric, per tal lo fa pijor regir, car és abans escomogut, e aitant com menys ha a perdre és pus dispost a fer avolot als majors e als regidors si en res los toquen.
Dotzenament, car com la ciutat sia encara quasi morisca, per la novitat de sa presó, per tal vos cové vetlar que es repar en murs, e en valls, e en carreres, e en places, en cases e en armes, en guisa que per tot hi apareixca ésser lo crestià regiment e les crestianes maneres.
20 Francesc Eiximenis Tretzenament, car com la dita ciutat sia novellament crestiana, així com dit és, per tal cové que sovín ajudets a edificis eclesiàstics, així com són fer esglésies e monestirs, e llurs ornaments, e a satisfer a religiosos més que altra ciutat del regne.
Catorzenament, com la dita ciutat haja rebudes de nostre Senyor Déus grans gràcies especials, e rebrà tots jorns més que altra ciutat del regne, per tal cové que regonegats pus sovín Déu e li façats fer. bells oficis e grans professons e solemnitats. E, no res menys, havets a fer grans caritats públiques e almoines secretes a molta santa persona de vergonya, qui Déus hi ha posada, per mèrits dels quals nostre Senyor Déu vos fa los dits benifeits grans.
Quinzenament, car la terra aquesta produeix los hòmens aguts, e subtils, e entricats, per què fa mester de anar pus avisadament en tots sos fets a aquell e a aquells qui entre tals han a tenir regiment.
Setzenament, car la terra aquesta e ciutat és de si mateixa fort delitosa, per què hi concorren molts hòmens lleugers e de poca valor, e molta fembra arredoladissa, e hi ha moltes persones que volen fer a llur guisa e es preen prou e que volen tenir estament, e per los nobles e cavallers que hi abunden, e per les terres estranyes que hi són prop, per tal hi ha molts a qui no plau molt treballar, ans IO Regiment de la cosa pública 21 —— fan vila, tots jorns estants ociosos. Per què, per totes aquestes coses e per moltes d'altres qui damunt són tocades e fan a tocar davall, COvé que en aquesta ciutat haja sovén grans bregues e grans nafres, e sovén morts de hòmens, e per consegient grans crims, per los quals los regents han a portar grans afanys e treballs.
Dessetenament, car havets en la ciutat de diverses oficis de senyor més que en altres terres del regne, e ab cascuns havets a departir e a vegades a contendre que per ells la llibertat de la ciutat no sia perjudicada, o per ells no sien fetes altres coses contra vostra justícia.
Devuitenament, car com en cascun ofici, e art e estament de la ciutat sovín entervinguen molts defalliments e males obres, així com se fan en quiscun lloc, a vosaltres principalment ve la reformació e tornar en bon estament.
Denovenament, com les dones sien ací queucom pomposes e vanaglorioses, així com se són en altres llocs del món, e aitant més ací com més se acosten a les pompes castellanes, per les quals vanitats cové als marits portar grans càrrecs, per les vestidures supèrflues e ornaments ricosos e per altres moltes sumptuositats que requeren, per tal cové la vostra prudència, per conservació de les heretats que no vinguen a menys, faça provisions discretes contra aitals abusions.
22 Francesc Etivimenis Vintenament, car vosaltres havets a veure sobre espitals, qui és cosa que Déus rigorosament requir, com sia cosa e obra d'espiritual misericòrdia. No res menys, havets a tractar paus entre los discordants, per tal que la cosa pública estiga en pau.
Que, doncs, tans asenyalats càrrecs portats sobre el coll, apar que raonablement és dit que vosaltres, senyors molt reverents, cové més saber e entendre en lo regiment de la cosa pública més que altres consellers ne jurats del regne. Per tant, apar que es digna cosa que tota res que bonament ne discreta vos puixa ajudar a portar vostres càrrecs, vos ajut, per tal que sia participant del vostre mèrit.
LES ESPECIALS BELLESES DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA.
Emperò, senyors meus moltsreverents, bon passar Vos fa aquests tan grans càrrecs si pensats los gardós finals e eternals ja damunt allegats, e aprés si pensats nostre Senyor Déu quina ciutat e quina terra vos ha comanada: car dien los qui gran temps la han posseida, que si paradís és en la terra, que en regne de València és, e, verdaderament, clara esperièn- Cia nos ensenya que aquesta és una de les pus assenyalades terres del món, si pensats en totes les sues nobleses, de les quals vos diré al- IO Regiment de la cosa pública 23 gunes poques qui em vénen a memòria de present.
La primera, car veem ací l'aire comunament bell e clar, e no espès, ni fumós, ni tèrbol (així com en França, ne en Anglaterra, ne en Alamanya), mas clar, e bell quasi tostemps en ivern, i en estiu, e en primevera e autumpne.
La segona és car la ciutat és en terra plana, e la planícia és gran e bella en torn, e en gir enrevironada quasi de monts e de fort belles valls, fèrtils e de fort agradosa vista. Per raó de açò, senyors, que dit és, com és la gran bellesa e bella planícia de la terra que Déus vos ha dada, devets pensar ab gran estudi que la pujats ocupar en profitosos servirs de la ciutat e de tot lo regne, pus que fer-se pot degudament, e lleixar perdre aquest tan gran servei de la comunitat per la negligència, seria gran càrrec de les vostres consciències e ànimes. Car sapiats que vosaltres podets fer per les planícies posades en secans, diverses boscatges que serien fets tost, e aquells omplir de roures e de carrasques e de altres arbres pertanyents a bosc, dels quals hauria la comunitat gran ajuda en llenya per a la terra, o per la mar en fer fustes, e la Sala poria haver de açò grans rendes, Si aitals boscs faíets plantar o ben guardar.
La terça és que tot aquest regne ha gran mar € gran terra, quasi egualment s'estén la 24 Francesc Eiximenis terra ab la mar, posant tot lo costat del regne posat vers les illes.
La quarta, que dita terra és abundada de fonts, de rius e de moltes e bones aigues, de què es rega tota la dita terra, e és pus bella e pus fèrtil.
La quinta és car ací abunda en cert temps de l'any en vents purgants l'aire de tota corrupció que hi sia engendrada per la multitud de les aigies que havets, ni per qual altra cosa, e per aquesta raó és la terra sana e apta a llonga vida de l'hom qui té bon regiment en si mateix.
La sisena, que ací ha quatre flums navals, ço és: Guadalaviar, qui passa per València, e lo riu de Millars, que passa per tota la terra de Boriana e rega aquella, e lo riu de Segura, qui passa per Oriola e per altres partides, e rega aquelles e s'engrava prop Guardamar, e Xúquer, per Alzezira e Cullera. Per los quals devalla fusta de Castella, bella, ab gran còpia, e qui reguen la plana copiosament.
La setena, que la dita plana de regadiu e arborada ha bell tinent e gran, ço és del Coll de la Garrofera tro a Xàtiva, e tro a Oliva e tro a Dènia, qui són de vint en vint e cinc llegúes, jatsesia que pus s'estena fins al regne de Castella e d'Aragó e del regne mateix de València.
La uitena, que la terra on Adam primerament habità quant estec gitat de paradís terre- IO IO t5 Regiment de la cosa pública 25 nal, ço és Ebron, ne la terra de promisió, ne pàtria que en lo món sia, per gran nom que haja no abunda així en tanta fruita estranya ne en arbres fragants e preciosos com aquesta, car si en fruites volem pensar, ací ha raims e gran vinyet a tota part ben regava (2) e endreçat. De aquí havets vin blanc e vermell, noble, bo e bell qui s'escampa per diverses parts del món. Aprés hic ha panses blanques e negres, figues, molt oli, ametles, préssecs, pomes, peres, teronges, llimons, llimes, adzebrons, aranges, cireres de diverses sorts, guíndoles, albercocs, magranes, gínjols, nous, avellanes, sarmenyes, lledons, garrofes, prunes, nesples, codonys, albèrxiques, ab molts d'altres.
La novena, que abunda en moltes licors, ÇO és, sucre e preciosa mel, en llet, en mantega, en vi, així com dit és, e en aiglies vertuoses que valen a mal de pedra e a d'altres malalties, així com la Font de Toris e d'altres moltes. Així mateix abunda en cera, pega, alquitrà, rasina, carbó, e semblants coses.
La deena, abunda en diversitats de grans, així com de forment, ordi, mill, panís d'acça, avena, espelta, tramella, faves, ciurons, llentilles, fesols, pèsols, tremussos, arròs, alquena, adcerco, roja, pastell, comí, batafalua, alcaraúlla.
La onzena, que aquesta terra beneita és digna de gran llaor, que dins un any mateix 26 Francesc Eiximenis darà més esplets un aprés d'altre, ço és, ferratja, arròs e forment, la qual cosa creu no faça terra del món.
La dotzena és gran senyal d'especial gràcia e excel'lència de la terra, com aquesta terra és apta en fer fruits estranys e drogues orientals, e en lleva de fet, així com sucre, pebre, cotó, safrà, alazflor, arròs, alquena, alcaratiia, comí, alfalç, adcerco e batafalua.
La tretzena, que abunda en molta bella e bona hortalissa, així com en tot llinatge de cols, carabasses, llectugiules, albergínies, melons, albudeques, cogombros, naps, xerevies, pastanagues, alls, cebes, escalunyes, porros, ràvens, e és gran maravella que a Nadal produeix, e per tot l'any, pèsols tendres e, ultra açò, tots aquells pertanyents a hortalissa, qui són tocats damunt, en la deena excel'lència de la terra.
La catorzena, abunda en precioses herbes, especialment en les muntanyes, on se'n fan de tals que, si eren conegudes en la virtut, seria gran excel:lència de la terra, les quals, no res menys, són fort precioses, així com és romaní, qui molt hic abunda, hisop, eufràsia, moraduix, sàlvia, julivert, menta, alfàbega, ruda, clavelina, sajorida, gezmir, maravelles, pom d'amor, gavig, anglentina, lliri, roses, violes de Ultramar e d'altres fort precioses, moltes balàusties, celedònia, besoludí, fragasta, herba pastoral, herba Beatae Mariae Virginis, bu- Regiment de la cosa pública 27 glosa, gram, donzell, artemisa, gauda e d'altres infinides, les quals serien llongues de comptar. E açò notats, senyors, per cert, qui és digne de gran llaor: que en aquesta terra singularment ha tres coses precioses les virtuts de les quals no són conegudes sinó per fort pocs, ço és, aigles, gleves e herbes, emprò revelar-ho ha nostre senyor Déu a qui li plaurà, quant hora serà. Ultra açò, senyors meus, sapiats que havets hic, en diverses parts del regne, de grans e de notables amagatalls que hic són despuis que los moros ne foren gitats en ça, en los quals ha coses fort precioses amagades, jatsia que ab maleficis dels dits moros les dites coses hagen perdudes les llurs pròpries colors, de les quals coses ab vostra bona indústria poríets venir en coneixença lleugerament. De aquests amagatalls he entès que n'ha u fort notable aprés la Font de Benifalló, e altre fort assenyalat en lo terme de Manises, e dins la ciutat mateixa n'hi ha molts dels dits amagatalls, segons que poríets saber ab los moros mateixs antics de ací de la terra, si els estrenyets de noves o per altra forma de turment a dir veritat, e que els dits moros antics revelassen llurs registres secrets.
La quinzena és, que dóna gran testimoni a la terra, que rep del cel e de les coses e signes celestials gran e fort especial influèn- Cia, ço és que la terra en sa virtut és de tanta eficàcia que ella conserva així la virtut de les 28 Francesc Eiximenis coses en ella sembrades e plantades, que les coses aquelles, per bé que sien d'altra terra o per bé que rebordoneixquen en altres partides, emperò ací estan en llur pròpria forma. Açò podets veure a ull en les cols de Sicília, que en qualsevol regne rebordoneixen e ací estan tostemps en la pròpria virtut e en llur pròpria forma. Per què volen dir alguns que no ha al món fruit ne salsa preciosa que ací no visqués, qui sabia la manera de llur nodriment.
La setzena és que sapiats, senyors, que lo pla de la terra aquesta ha lo pati e la terra grassa e argilosa e plena de rails de gram e d'altres bones herbes vertuoses. Per tal, vos dic ací que, per utilitat de la cosa pública, si volíets ordenar ço que es segueix, vosaltres hi faríets gran profit e fort notable, per los quals tostemps aquest regne seria a vosaltres molt obligat. Fos, doncs, vostra ordenació aital, per tal que la terra aquesta fos abundada en llenya e en brossa per cremar: ço és, ordenàssets que los pagesos cavassen en son temps, quànt les marjals e prats són sens aigua, per les dites marjals e pradals faent-ne gleves, dels quals faessen grans munts e estiguessen en l'estiu al sol, e quant fossen les gleves seques posàssets llur preu quantes se'n darien en lo camp per un diner, per tal que els treballants s'hi salvassen covinentment. Car dic-vos que elles cremarien com a bona I5 Regiment de la cosa pública 29 llenya e us abundarien la terra, que, quasi a res no cost, hauríets còpia de què cremar en vostres necessitats, e així es fa, de fet, hui en dia en Anglaterra.
La dessetena és que la terra aquesta és així disposta per altra via e manera a donar llenya abundosament. Que si vosaltres, senyors, ordenàveu que les vostres marjals e llocs ergullosos fossen plantats de olms, de verns, d'àlbers, e de xops e de fusts semblants, la ciutat abundaria en llenya e la terra seria molt pus bella e pus aparent, així com és la horta de Tarragona. E dels verns se porien fer cèrcols als veixells, e de tots los dits fusts poríets sostentar ceps plantats qui es llevarien en alt, així que per mesquí que fos l'arbre, valdria l'any, al menys, més de dotze diners de renda a son senyor, o dos sous, e no els caldria pensar ni hi caldria negú treballar. E he entès que los olms en especial han eficàcia de conservar lo vi qui per ells passa o que en ells està o en què ha alguna poca de cendra del dit olm mateix, e açò seria bo en especial a vosaltres per los vins que no es mudassen ni tornassen agres.
La deuitena és que abunda en bones carns e en molts Dbestiars tendres e saboroses, e formatges e llanes bones e aptes per a fer draps, e molts peiximents e pastures. E comarca ab la Serrania e ab Castella, d'on és 30 Francesc Eiximenis ——é i —— notablement servida en aquesta part quan bora és.
La denovena és que abunda en moltes caces e d'estranyes espècies de ocells, e encara en caces de cabirols, cervos e d'altres notables bèsties salvatges.
La vintena és que abunda la pàtria aquesta en peixs especials e molts de mar, e de la Albufera, e de rius, e de aquells de diverses maneres.
La vint e una és que la dita terra produeix així mateix noble seda, lli, e cànam e gleda per adobar draps e grana, pastell, gauda, e alazflor e altres diverses herbes pertanyents e aptes per a tintoreria.
La vint e dues és car la llenya sobredita que la terra aquesta vos dóna de fet, és preciós fust e Ífragrant, ço és romero, de què en altres terres envides se'n troba una mata, e es planta per los horts en grans relíquies, lo qual romero vos adoba lo pa en lo forn, e el fa fort sà, e la fragància conforta fort lo cervell de les gents, ultra les altres propietats que ha moltes e fort precioses.
La vint e terça, que la terra per especial gràcia és així alegra e plasent que sol l'esguard enamora los hòmens que hi vénen d'altres terres que no se'n poden eixir sinó ab desplaer.
La vint e quarta és que la terra aquesta produeix comunament fort la gent aguda e Regiment de la cosa pública 3I ——— apta d'entenment, e fort coratjosa e ardent, entenent a honor e cortesia, e no en avarícia, tant com les altres gents o nacions. Per raó de açò, ací es troben gents honorables, civils, arreades e ben encavalcades comunament e bé endreçades e bé acullents persones estranyes, en tant que qualsevol hi vingués, ells se tenen de les gents de aquesta terra molts per pus pagades que de qualsevol altra nació que hi sia en gir ni en torn.
La vint e cinquena és que aquesta ' terra produeix los hòmens ardits, abrivats e fort aptes a armes, e és la causa natural. Car com en lo planeta senyorejant al signe de aquesta ciutat, que és apellat Scorgzus, sia Mars, la influència del qual Mars sia animar les gents a batalles, segons que posen los astròlegs, per tal, les gents ací nades són comunament dispostes naturalment a armes, e són gents ardides, abrivades e fort coratjoses. E així apar ésser ver segons cors de natura, car naturalment maguanimus és hom de gran cor, és piadós e venigne en tots sos fets, exceptat l'acte de la batalla, lo qual acte mentre que dura, lo maguanimus és terrible e cruel, e per ço dix Aristòtil a Alexandre: Disce Pius victis, vincendis esse cruendus, et alibi: Nou est clementia in bello, que voltant dir: cAprèn a ésser piadós als vençuts, mas sies cruel als que has a vençre, car en batalla no hi ha pietat. Per lo contrari, Pusillanimis és hom com dur, 32 Francesc Eiximenis e és hom naturalment cruel en tots sos actes de fellonia, sinó en l'acte de la batalla, e la raó de açò posa Valèrius Màximus (lib. VIII, capitulo IÍ circa finem) per tals paraules: Jpsorum timori remedium a crudelitate mutuant. Vol dir: caquels hòmens covards a llur temor manlleven de la crueltat e remeis, ço és, que per paor que no els vinga dan o de aquells de qui es dubten, fan contra ells crueltat.
La vint e sisena és molt maravellosa e contra comun cos de natura, car com dit sia que la gent aquesta sia fort abrivada e disposta a armes, emperò han així dolç voler que tantost són reduits a pau aprés llur fellonia, la qual cosa és gran maravella pensada la infuència de la dita planeta, car comunament los hòmens naturalment disposts a armes no són piadosos, ans són cruels, e per tal devem pensar que açò és especial gràcia de nostre Senyor Déu.
La vint e setena és que ací es fan algunes coses artificials, les quals donen gran fama a la terra, car són coses fort polides e belles e qui no es troben comunament en altre lloc, així com dit és comunament la obra comuna de terra que es fa a Paterna e a Carçre, així Com jarres, cantes, olles, terrassos, escudelles, cresols, llibrells, rajoles, teules e semblants coses moltes. Mas sobretot és la bellessa de la obra de Manizes, daurada e maestrívolment pintada, que ja tot lo món ha enamorat, en IO IO Regiment de la cosa pública 33 tant que lo papa e los cardenals e los prínceps del món per especial gràcia la requeren e estant maravellats que de terra se puixa fer obra així excel'lent e noble.
La vint e vuitena és que, segons que dien los mercaders solemnes, de aquesta terra ixen per mercadejar trenta o trenta e tres especials esmerços, los quals satisfan llargament a les quatre parts del món, ço és a llevant, e a ponent, e a tremuntana e a mig jorn, segons que per mercaders de bona consciència só informat, entre los quals esmerços n'hi ha alguns que jatsia que no apareguen de gran preu, emperò són en cascuna part del món coses de notable servici a cascuna cosa pública. E pensats, si a vosaltres plau, que la obra d'espart, que par a vosaltres cosa menyspreada, emperò q4què faria hom en aquesta terra o en algunes altres sens gúmenes, cordes, trenelles, cabassos, astores, espartenyesè. Certes, soferir n'hia hom gran afany i fretura, e encara en mar són molt necessàries les dites gúmenes d'espart qui es fan en aquesta terra.
La vint e novena és que aqueix regne forneix totes les terres circunstants, de les damunt dites coses, e les terres circunstants se buiden ací de les mercaderies, e fan de aquesta ciutat llur cap e refugi en tot en llurs necessitats.
La trentena és que per gràcia de Nostre Senyor Déu aquesta ciutat és a Déu consagra- 34 Francesc Eiximenis da per la sang de molts sants màrtirs que en ella prengueren mort per amor de Jesucrist en temps que era de infels, especialment lo benauirat monsènyer sent Vincent, e aprés, dos frares sants qui prengueren martiri e mort en la Plaça de la Figuera per lo darrer rei qui fonc sarraí, qui estec apellat Zeit e Buzeit, lo qual sarraí dix, aprés que ell fou crestià, que los dits sants màrtirs li profetizaren, ans que morissen, que ell morria crestià. E los dits sants màrtirs jaen enla església de frares Menors de Terol en una caixa pintada posada a la paret sobre lo preicador on preiquen.
Per raó de les dites gràcies e privilegis de aquesta beneita terra, presumim que ella és estada habitada quasi del començament del món, ço és de Jafet, fill de Noé, ençà. Car com de totes les ciutats notables sapiam qui les edificaren e aquells qui les començaren, emperò de aquesta ciutat no trobam res antic, per què apar que quasi no és memòria d'ella com és estada habitada.
La trenta una és que aquesta ciutat e aquesta terra és molt noblement poblada de nobles viles e bones, e llocs e castells, e de polides alqueries, e de bons conreadors, e molta bona gent de paratge, e de grans dignitats clericals, e de molta persona santa escampada de ça de lla, e hoc encara de poble bé aveat a seguir l'ofici eclesiàstic e sermons, e a festivar e a solemnizar qualsevol cosa quan se IO Regiment de la cosa pública 35 deu fer. Hoc encara és apta a servar altres bones ordinacions qui toquen la temor de Déu e bona consciència.
La trenta e dues és que aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengúes que li són entorn, e de cascuna ha retingut ço que millor li és, e ha lleixats los pus durs e los pus mal sonants vocables dels altres, e ha presos los millors. È no res menys, trobarets dins aquesta beneita ciutat qui us pot ensenyar les principals llengues del món, així com son llatí, hebraic e morisc.
CONCLUSIÓ DE LA DITA LLETRA Per totes aquestes coses e raons ha volgut Nostre Senyor Déu que poble valencià sia poble especial e elet entre los altres de tota Espanya. Car com sia vengut e eixit, per la major partida, de Catalunya, e li sia al costat, emperò no es nomena poble català, ans per especial privilegi ha propri nom e es nomena poble valencià. E per aquestes mateixes raons és digna Cosa que la ciutat qui és cap de tot aquest regne haja nom València, que aitant vol dir com ciutat de valor e ciutat que per excel'lència val e ha valgut e valdrà ab la ajuda de Nostre Senyor Déus fins a la fi del món. E jatsia que en altres partides del món haja viles e ciutats així apellades, emperò 36 Francesc Eiximenis aquelles e d'altres terres com parlen de equesta nostra reverent ciutat, tostemps per axcel'lència hi ajusten dient eValència la gran.