cLa quarta sí és que tostemps sies aparellat a vençre ta furor com vinga e sia pus fort ta virtut e prudència que nota passió, e fer t'ha Déus gran honor entre los hòmens del món. No sostengues que negú parle mal ne faça deshonor a qualsevol altre en la tua presèn-Cia, Si es vol sia amic o enemic, ni sostendràs escarnidors de negú en tot poder, e semblant servaràs als enemics. Car faç-te cert que aquesta quarta doctrina ha ensenyat a la fi de molts hòmens, qui molt eren famosos, qui es valien poc e havia en ells poca virtut e poc de bé: car lo hom qui virtut o civilitat ha en si, gran honor fa a si mateix a dir tostemps bé de son amic e de son enemic, e aquells qui ho oen ne són molt bé edificats, e majorment com no solament sofir que mal sia fet a nengú en sa presència, ans esquiva ab vigor que davant ell no sia dit mal per res. No vulles ésser lloat per tostemps de totes tes obres, ans escientment fes bé als altres amagadament, car aquesta bonesa Déu la revelarà un jorn a 64 Francesc Eiximenis gran glòria tua. Ama cortesia, e trobaràs qui la't farà. Sies coneixent en benifets rebuts e tostemps los prea més que no valen, car la voluntat del donant deus prear sens mesura. Null temps no faces retret de benifet que fet hages, car gran vilania és fer-ho.
eLa cinquena cosa és que sobiranament esquius ergull, qui, segons lo Savi, desperta bregues e vituperis, e enveja, e ira mares són de guerres e de bregues,. É pensa tostemps:2, diu aquest doctor, eque concòrdia e pau són conservació tua e de les tues coses en ànima e en Cos2.
E diu que ab tant zel los antics servaven aquesta concòrdia, que, per tal, les multituds elegiren sobre sí un príncep, considerant lo dit de Aristòtil qui diu, en lo XII llibre de la Metafísica, que unitat de príncep savi té en concòrdia les sues gents. E pensa't, encara, que, ço que diu la Santa Escriptura que per pecat dels pobles sofir Déu multiplicació de prínceps, per raó de açò esquivaven sobiranament aital multiplicació elegint-los en lo menor nombre que podien e solament aitants com lo regiment de la cosa pública ne havia necessaris.
E nota ací ab quanta art e diligència los passats zelaven la concòrdia e pau de la cosa pública, car sàpies que per tal que los prínceps no trencassen lleugerament pau ni cer-Cassen guerres, servaven aquest estil, que si Regiment de la cosa pública 65 l'algun príncep contra l'altre movia guerra, abdosos personalment havien tots sols entrar en camp, e així s'havia a finar llur questió: que aquell qui havia victòria consentien abdues les parts e li satisfeien a sa intenció e a sa volentat, e, per tal, llavors comunament no faia guerra u contra l'altre.
E de açò mateix parla així Valèrius (libro, IV capitulo II) molt graciosament donant exemple de Menèlio e Lèpido, qui eren enemics, emperò com foren ensemps, llavors se concordaren sens colp e sens altra contesa. E io mateix n'he vist que faien grans menaces e meravelles de si mateixs, qui quan eren en lo camp sol no es movien ne s'acostaven a llur contrari.
Sant Agostí, així mateix (en lo V llibre De la Ciutat de Déu, en lo XIV capítol), sí parla de aquesta matèria, dient així: eLa cosa pública més e mills se ha a mantenir ab bones Costumes que no ab armes., È per tal, diu (en lo primer llibre, capítol XXXIV), que deia Escipió, famós príncep romà, que la cosa pública de Roma no estava ferma per fortalesa e bellesa de murs, puixs que los bons nodriments e costumes anaven a terra. E semblant diu libro II capitulo II, e per tal posa ell mateix (en la sua V epístola) que los prínceps especialment deuen ésser entesos a corregir males costumes, per tal que la cosa pública e ells mateixs no peresquen. E diu que bones 66 Francesc Etximentis Costumes són fundades en bones e degudes amors, no aquelles que lo poble comú desitja, vol e requer, mas aquelles que volen pocs hòmens elets e virtuosos. Segons que posa Poli-Cratus (libro V capitulo III, alguns, per mal ús de molts, se pensen que males costumes sien bones, mas, diu aquest, no atenem als molts, car diu lo Salvador: Mul/l: sunt uocati, pauci vero electi, e vol dir que molts són los apellats a bé a fer-ho de fet, e a posar-ho en obra pocs.
Per totes les damunt dites coses apar que lo primer fundament de la cosa pública és concòrdia e unitat, la qual ensenya sobiranament la santa religió crestiana. Per què apar clarament que crestianisme és estament singular e apte a conservació de la cosa pública.
CAPITOL VIII COM LO BON REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA RE- QUIR QUE LES LLEIS SIEN FETES EN FAVOR SUA E QUE SIEN BEN OBSERVADES PER TOTS Requer encara la cosa pública per conservació sua, que sia ordenada e regida per nobles e profitoses lleis, e aquest és lo segon seu fundament principal. E per tal deus ací 0) I5 Regiment de la cosa pública 67 saber que posa lúl'lius (en lo primer llibre de la sua Rethorica), que los jutges tostemps deuen girar les lleis a conservació de la cosa pública, car per açò són fetes principalment. E així com medicina no és feta per profit del metge, (ans) és solament per procurar salut al malalt, així la llei no deu ésser feta per profit personal del príncep ne d'altre en particular, mas per profit de la cosa pública, la qual molts nafren u tots, si doncs lo príncep, qui deu ésser lo bon metge, no s'estudia que ab bones lleis e ab bones costumes la torne a sanitat, ço és en bon estament. Semblantment diu sant Ambròs (homelia prima de l'Exameron). E per tal que nostre Senyor Déu sia favorable als observants les lleis, deuen les dites lleis ésser fundades en caritat e en justícia, e llavors aquells qui volen mal fer, no es poden escusar sots ombra de la llei. No res menys, que és sobirana abusió que la llei, que deu ésser regla directiva a l'hom per anar dret en veritat, e deu entendre principalment a la honor e glòria de Déu, que ella sia contra la llei divinal e sia precipitant e derrocant l'hom en tot mal.
E deus ací saber que alguns, aimants llur propri profit, així fermament observen tota llei e costuma que els sia lucrativa en guanyar diners que per res no la lleixarien, per bé que sia contra caritat, com, emperò, ells sàpian que cascuna aital llei sia cassada per santa Mare 68 Francesc Eiximenis Església (així com apar), e ells així mateix sien tenguts a restitució de quant prenen per vigor de aquella corrompuda llei o costuma mala.
Deu encara moure los hòmens a observança de les lleis, e fur e de bones ordinacions la dignitat e noblesa de bona llei, car si de les lleis de què posa aquell gran filòsof Demòstenes és exaltació de la cosa pública, així mateix posa Papinianus (libro Il, De natura de home) que condició de vera llei és que ella e per ella sia en la cosa pública destrucció de crims e persecució d'escelerats, declaració de l'enteniment dels hòmens, així que ella sia a tots mirall de veritat e retgla de justícia i ferm fundament de tots qui amen la comunitat. l Per raó de açò, a dar major actoritat a la llei, deu ésser observat en la llei ço que damunt és dit, ço és que ella sia fundada en la llei de Déu. Car diu sant Agostí (in libro De Ciuitate Dei) així: Omnium legum est inanis censura nisi diuinae legis ymaginem gerat, e vol dir que nenguna llei no ha nenguna valor, ans és vana e Cassa Si no es concorda O no ix de la llei de Déu. Car diu la saviesa de Déu (Prouer-Giorum, VIII) que per ella és, ço és, per les lleis regnen los reis, e aquells qui fan les lleis, per ella, qui és llei de nostre Senyor Déu, coneixen e jutgen la valor de llurs lleis. È quant la llei és aital com dit és, lladoncs se deu estret 15.
Regiment de la cosa pública 69 servar en la cosa pública. E en servar-la bé vol e requer que los majors la serven primerament e diligentment, e llavors los menors han paor de fer lo contrari e entenen a observar-Ja quant veen que los majors ho fan.
Llegim que com lo rei de Aragó en Pere digués a un servidor seu que ella va la llei on vol lo reix, respòs un savi hom al rei, qui era present, e dix: 4Hoc, mas no deu ésser rei qui no té la llei e no serve aquellas. È aquesta manera tingueren los prínceps passats. Car així estret les servaren personalment, que si mateixs o altres per cars que fossen, donaven a tant grans penes si per ventura fessen lo contrari que era maravella a tot hom qui ho veia.
Recompta Valèrius Màximus (libro secundo, capitulo sexto) de un gran hom de la ciutat de Roma qui havia un fill qui, per adulteri que lo dit fill havia fet, havia a perdre los dos ulls, e lo pare volgué que la sentència aquesta passàs avant o almenys lo pare perdés la un ull e lo fill que perdés l'altre.
Semblantment llegim de Trajà emperador. Ne Saúl, rei d'Israel, no volgué perdonar la mort a Joanatàs fill seu, per tal com havia tren- Cat son estatut e son manament (Primo Regun, decimo quarto capitulo), sinó que lo poble per força ho obtenc. E els emperadors antigament havien aital llei que si algun cavaller eixint-se de la host sua esvaís los enemics, e els vencés 70 Francesc Eiximenis —— EE O no els vencés, ell devia pendre mort pus que ell havia trencada la llei imperial.
Deu ésser encara la bona llei servada per tal com ella delliura los ignocents, així com dóna a entendre lo apòstol sant Pau (Actuum vicesimo quarto), e poneix aquells qui fan mal, majorment a la cosa pública. Car punir aitals és gran justícia e misericòrdia, segons que havem dit, e lo contrari és cosa molt perillosa, així com havem Proueròiorum decimo septimo, on havem així: Qui zuslificat prauum et condemnat iustum, uterque abominabilis est apud Deum, e vol dit que aquell qui justifica lo malvat e aquell qui condamna lo just, cas-CÚ és a nostre Senyor Déu abominable. Apar ací, doncs, com observació de justa llei és cosa misericordiosa e necessària. E viure sens lleis és de les grans abusions del món, així com llegim en lo Llibre de les dotze abusions, on diu així: Duodecimus abusionis gradus est Ppopulus sine lege, e vol dir que lo dotzè grau de abusió és quan lo poble viu sens llei. Raó és, car llavors lo poble és sens cap e sens tot regiment e govern e així Com a oOvelles sens pastor, e per consegúent llavors cau de tots punts, e ve a perdició la cosa pública tot així com la nau pereix qui no ha govern, e les ovelles van errant e caen en mans dels llops car no han pastor qui les regeixca.
IO t5 Regiment de la cosa pública 71 CAPITOL IX CoM LO BON ESTAMENT DE LA COSA PÚBLICA REQUER QUE LOS MAJORS OBSERVEN LES LLEIS PRINCIPALMENT E nota ací, en especial, ço que dit és damunt de observació de la llei quant als majors, que si los majors serven primers les lleis e los menors temen no observar-les, e los mals hòmens e los celerats llavors se'n corregirien enans. Per tal diu Salamó, (Sapientiae, D: Virtus probata corrigit insipientes, e vol dir que virtut aprovada és fortalesa, e observança de les lleis, quan és trobada e posada en lo regidor, aquella corregeix poderosament los folls per vergonya e per temor.
prec-te que em digues qual hom és en lo món, per poc seny que haja, que no tema trencar la llei o lo estatut o Constitució que veu observar a son senyor entegrament e pura e sens nenguna repreensió. Cert, no pens que negú que seny hagués digués lo contrari. E aquesta fon la raó per què lo Salvador nostre ço que manava de aspredat als altres, primerament ho faia en si mateix per obra. È així ho diu sant Jerònim en una sua epístola, dient així: Absit 72 Francesc Eiximents quod Dominus asperitatis aliquidiuberetin seruis quam prius in suis non recipit factis, e vol dir que no plàcia a Déu que nostre Senyor Jesu- Crist jamés manàs res als seus deixebles qui fos de aspredat o de pena, sinó ço que primerament observava en si mateix. Ell és aquell qui deia a sos deixebles, e a nós en persona llur, ço que és escrit (lohannis, XIII capitulo): Exemplum dedi uobis ut sicut ego feci ita et uos faciatis, e volia dir així, parlant a la comunitat crestiana: Exemple vos he donat que així com io he fet, així ho façau vosaltres,. É nota ací que los majors no són sinó exemple e mirall dels menors. Si doncs d'aquells d'on deu eixir llum d'aquells, ix fum, pensar-te pots quanta irreverència de nostre Senyor Déu és aquesta e quanta provocació d'errar al poble e de quant menyspreu e penes són dignes aquells qui açò fan.
Per raó de açò diu sant Gregori en lo seu Pastoral, dels mals regents, així: Praelati tot mortibus digui sunt quod proditionis exempla ad subditos transmitunt, e vol dir que los prelats e mals regents la Església crestiana, de aitantes morts són dignes com han dats de si mateixs mals exemples als altres. E la raó per la qual sant Gregori los repute dignes de morts, sí és car los mals per llur mala vida provoquen los altres a pecar e fer obres dignes de mort davant nostre Senyor Déu, e ai-Xí destroeixen, e confonen e obscuren, quant IO Regiment de la cosa pública 73 ———— en ells és, les vies de salut als altres, e els fan pecar e errar llejament. /(Com se porà abstenir de furtar e de tiranejar lo cavaller o lo noble hom envers los vassalls quant veu que lo rei O lo gran prelat fa semblants Cert, grans armes pren a fer semblant per la mala obra que veu fer a los majors.
Aitals grans homes són apellats perseguidors e enemics de Déu e de la cosa pública. E per tal, diu ell mateix (en lo Pastoral) aitals paraules: Meme 1n Ecclesia plus nocet quam qui peruerse umens nomen uel gradum sanctitalis habet, Runc emim propter reuerentiam pradus siue status corrigere nmullus praesumit, et func culpa vehementer in exemplum extenditur dum pro reuerentia ordinis peccator Ronoratur, e vol dir així: que negú no fa pitjor a la santa religió crestiana que aquell qui és en dignitat e en grau de presidència e de honor e viu en mal estament. E és la raó aquesta, car diu que aital hom negú no el gosa corregir ne rependre, per la qual cosa ell peca pus lleugerament, e ab aitant les sues males Obres noen més als altres, com ell faent aquelles és pus honrat que los altres ab sa mala vida.
E que açò sia veritat atén e veges qual és al món que no cuit fornicar o furtar degudament quant veu que un gran hom e notable, així Com un gran bisbe, o rector, o religiós furta e comet fornicació sens tota paor e ver- 74 Francesc Eiximenis gonya. E veges a ull que així és, car si tu reprens de sos mals algun hom simple criminós, ell té respondrà e dirà tantost: adPer què io no puix aital cosa fer, si lo bisbe, o lo rei, o lo batle, o aital religiós ho fax, Vet com la mala vida del gran hom és via de fer semblant als altres o pitjor. No res menys, encara apar que senyor que no serva sa llei no aprova sa llei, ans la tinga per nulla pus que servar no la vol, e pren-li'n així com al lleó, qui totes les petjades davant desfà ab lo rossegar de la coa. Així aquests tot quant proposen davant los altres destroeixen ab llur mala vidà, ne aitals ab cara serena poden rependre los faents contra la llei, car poden dir aquells la paraula que dix lo nostre Salvador Jesucrist en semblant matèria així com llegim (Lucae quarto): Medice, cura teipsum, ço és a dir: eTu qui volsa mi metjar, metja primerament tu mateix,. E per ço tota llur preicació e zel en favor de la llei és escarn e a menyspreu de llur persona, car diu sant Gregori: Cuius uita despicitur restat ut eius praedicatio contemnatur, e vol dir que aquell la vida del qual és menyspreada, segueix-se que ell per força sia poc preat en sa preicació e correcció e en totes ses paraules. Per què, a gran vergonya dels grans senyors crestians, llegim dels infels passats que per tal que les lleis profitoses a la cosa pública se observassen milis, no perdonaven a ses pròpies persones, Regiment de la cosa pública 75 ne a fills, ne a mullers, ne a nenguna creatura, e fos qual se volgués qui fes contra la llei, ans incontinent era punida segons la rigor de la llei e llavors la cosa pública se mantenia noblement e estava en sa valor e en sa virtut.
CAPITOL X Qui POSA EXEMPLES DE ALGUNS ASSENYALATS BARONS QUI FEREN GRANS COSES PER TAL QUE LES LLEIS FOSSEN OBSERVADES A confirmació de la damunt dita sentèn- Cia podem entendre alguns notables exemples d'alguns barons qui en favor de llurs lleis mostraren grans nobleses e fortalesa. E primerament de Moisès, cap dels jueus, qui feu lapidar aquell qui contra llei divinal havia collida llenya en dissapte (així com apar Numeri, XV, de servar les lleis). Semblantment, (el és al'legat damunt, qui llegim (Primo Regum, XIV) de Saúl, rei de Israel, qui no volgué perdonar a Joanatàs, fill seu primogènit, qui havia passada sa ordinació, ans volia que morís sens tota misericòrdia, sinó que lo poble per força lo delliurà.
Llegim, així mateix, de Trajà, emperador, qui son fill volgué occiure per tal com havia mort un infant qui guiava una fembra orba, e 76 Francesc Eiximenis a la fi, com per contrast del poble no pogués fer que morís, ordenà que guiàs la fembra orba mendicant, així com l'infant mort la solia guiar. Així mateix recompta Valèrius Màximus (libro VÍ, capitulo VI) e és ja al'legat damunt, d'aquell gran senyor lo fill del qual havia comès adulteri, per la qual cosa, segons la llei, devia perdre los ulls, e lo dit pare, per tal que la rigor de la llei fos servada, volgué que lo fill perdés la un ull e lo dit pare, així com era una cosa ab lo fill, que en perdés altre, e així fon satisfet a la llei.
Ítem llegim que Escipió Marcus, com hagués feta llei molt profitosa a la cosa pública, per tal que la dita llei tostemps estigués ferma e duràs, demanà de gràcia al Senat de Roma que sa llei estigués fins que ell fos tornat de allà on anava. E com li fos atorgat, eixís de la ciutat e jurà que null temps d'aquí avant ell no hi tornaria, e açò per tal que la dita llei null temps no fos revocada.
Ítem llegim de aquell famós conseller romà apellat Brut, qui feu abduis sos fills occiure, e açò per tal com eren notables esvaidors de les lleis fetes en favor de la cosa pública.
De aquesta matèria trobàreu coses fort altes en los Llibres dels Macabeus, e aquí trobareu lo zel de aquell honorable Matatias (libro primo capitulo segundo et libro ll capitulo IV et capitulo VI), d'aquell reverent Regiment de la cosa pública 77 Eleazar, et (capitulo septimo) de aquells gloriosos set Írares qui per zel de les lleis divinals prengueren mort dient així: Parali sumus, magis mori quam patiamur leges Dei praeuaricari, ço és a dir: eAparellats som enans morir que no trencar les lleis que nostre Senyor Déu nos ha donades. E generalment aquesta costuma era antigament entre los romans en temps que ells senyorejaven lo món, que neguna persona que hagués comès contra la llei no podia escapar per nenguna via del món, e fos qualsevol e d'onsevol.
E per aquesta raó a significar, recompta Egídius (libro secundo) que lleis fetes per aquell famós cap de lleis apellat Solon foren escrites en post de fust, e algun/els despuis ne foren escrites en llaunes de ferre, així com encara apar en Roma, e tot açò faien a donar a entendre que la llei, així com a ferre, deu ésser reputada fort e inmutable, e defesa fortment ab força fins a la mort. È raó ho aporta que així sia fet, per quant la llei és mirall de veritat e regla de justícia, qui són coses sobiranament forts e qui tostemps a la fi vencen e triunfen sobre tota cosa qui els sia contrària, així com dix Zorobabel (segons que llegim Esdrae, tertio et quarto). Deia sant Agostí (epístola quinta) que aquella ciutat és de Déu en la quàl veritat regna e es regeix per la llei de caritat, e la manera és en veritat, ço és fermetat tanta que veritat ni caritat no hi 78 Francesc Eiximenis poden jamés perir, ans eternalment e sens fi duren.
CAPITOL XI COM LOS MALS REGENTS DESTROEIXEN TOTA LA COSA PÚBLICA Mas en lo temps present així és caiguda tota la cosa pública per los mals regiments dels prínceps e dels regents, que neguna llei que facen no pot durar, ans de continent la lleixen perir per llur negligència o la revoquen per llur poca virtut e inconstància, e, si es té, tendran-la contra los menors e no contra los majors. È fan de la llei tela d'aranya, que no pot retenir res que sia fort, mas reté mosquits e coses sens força. Vet què fa defalliment de consciència, e poca virtut e fortalesa, e poca amor a la comunitat, e ésser afeminat e sens neguna bonesa, e ésser moll, e fred, e tèbeu en tota res de bé.
Per tal, llavors quand los simples veen que los regidors lleixen així perir les lleis, deuen-los-ho dir ab fervor, servada reverència totstemps, e lloc e temps. É així ho feu sant Pau ab molta fervor, segons que llegim Actuum vicesimo tercio, on llegim que dix a aquell president qui el faia assotar: 4 EZ Lu sedens iudi-Cas me secundum legem, et contra legem iu- Regiment de la cosa pública 79 bes me percutiò, e vol dir així al dit president: Ab quina cara pots mi fer assotar contra la llei, tu qui.seus en aqueixa cadira per mantenir la lleièx Quasi que digués que gran confusió feia a si mateix que ell fos en cadira de dignitat per mantenir la llei e que ell fes contra la llei. Car la llei romana manava que nengú ciutadà de Roma no fos assotat, e lo dit president faia assotar lo gloriós sant Pau, qui era ciutadà de Roma, per la qual cosa lo reprenia sant Pau, raonablement, car lo president aquell faia obra públicament no de regent mas de minyó e de hom ignorant, com qui no sap la llei.
Per què sàpies que com la comunitat ve en aitals regidors, lladoncs ella jau de tots punts a terra, car llavors los regidors són així com a minyons sens enteniment, en mans dels quals és posat juí a gran destrucció de la comunitat e a gran menyspreu de justícia, així com diu Filon (Sapientiae, duodecimo). E per tal dix Salomó (Ecclesiastices, decimo): Vae terrae cuius rex est puer, ço és que malaita és la terra de la qual és rei un minyó. Car llavors és senyal que nostre Senyor Jesucrist vol aquella comunitat de tots punts gitar a terra e aportar-la a no-res,. puix que Ell lleixa lo regiment en mà de home sens enteniment e sens consciència, així com és lo minyó, qui res de açò no ha.
En açò especialment pots veure clarament 80 Francesc Eiximenis que nostre Senyor Déu entén a disipar la comunitat aquella a qui dóna aitals regidors, que com ells facen aitants mals com se volen e a qui es volen e, ultra açò, lleixen perir les lleis de tots punts, emperò no és hom al món qui, per neguna cosa, covinent remei hi puixa dar. Raó és, per què no s'hi pot dar consell, car llavors lo regidor serà foll e insensat, e per consegiient tot hom s'hi pert ses paraules, com diga lo Eclesiàstic (XXII: Cum dormiente loquitur qui narrat stulto sapientam, e vol dir que ab hom durment parla qui a hom foll diu paraules sàvies. O serà afeminat e moll e es regirà per fembres e per altres persones semblants a ells mateixs o pijors, e (quel no han vergonya, ne execució ne virtut en sos afers: o curarà de coses inútils. E impertinents a sos afers o a son regiment, e així dels altres empatxaments infinits, que hi seran tants que de tots punts lo regent aquell dolent serà inapte a tot regiment, e per conseguent llavors la oblivió de la llei ve e proceeix de l'adolescència del regidor, de què es segueix finalment lo principal, ço és, destrucció de la cosa pública. E açò volgué dir Job quan dix (capitulo XXIIII): Propter peccata o populi regnauit ypocrita, ço és que per lo pecat del poble permet Déu regnar hipòcrit o hom ab tal detalliment que per son mal regiment tota la cosa pública és perduda: car així com nafra de cap és mortal a tot lo cos, així IO" IO IO" IO Reglment de la cosa pública 81 dolència de regidor aporta ab si mort de tota la comunitat.
E per tal ha ordenat santa mare Església que tots los preveres en lo cànon de la missa preguen a nostre Senyor Déu per los principals regidors del món, ço és principalment per lo papa, per lo bisbe e per lo senyor rei, per tal que la comunitat crestiana no caiga per los llurs pecats. E és profitós e fort meritori consell a cascú de pregar a nostre Senyor Déu tostemps en especial per la cosa pública e per lo príncep de aquella, així com per lo cap d'on ha a venir aprés Déu bon estament a la cosa pública. De aquesta matèria, si a Déu plaurà, direm llongament davall quan parlarem dels regiment dels prínceps.
CAPITOL XII QU:I ENSENYA LO TERÇ FONAMENT DE LA COSA PÚBLICA, E ÉS MANTENIR RIGOROSAMENT JUSTÍCIA Lo terç fonament principal de la cosa pública sí és que sia regida per dreta justícia. La raó per què lo profit e lo bon estament de tota la comunitat requer que sia regida per justícia, sí és, car de justícia, així com de vera virtut ix tot lo lligament, e sosteniment e fortalesa de la cosa pública, així com veuràs 82 Francesc Eiximenis si atens ço que diu Tul:li (libro primo De O/7cits, Capitulo VI). È diu: Quod ixstitia est virtus quae communi utilitat: seruata dat unicuique quod suum est, e vol dir que justícia és virtut aital que, servat primerament lo profit de la cosa pública, dóna a cascú ço que seu és. Per les quals paraules pots veure com justícia principalment guarda al profit de la comunitat e puis entén a fer bé a cascú en particular, car del profit comú se segueix profit a cascú de la comunitat en quant són membres de la cosa pública.
E si tu vols veure per quina manera justícia guarda lo profit comú, atén com ho ha declarat sant Benet en un sermó de l'Avent, on diu: cjustícia, per tal quant ensenya dar a cas-Cú ço del seu e ço que li pertany, per conseglient ensenya de dar a cascú ço del seu e ço que li pertany, e semblantment ensenya de dar a cascú, ço és als majors, honors e reverència e obediència, als eguals amor e ajuda en son cas, e suportació e paciència als menors, pietat, consell e endreçament segons possibilitat de la persona justa, les quals coses per tots servades, roman la cosa pública alta-. ment governada. E per tal, deia Aristòtil (en lo quint llibre de les Éfigzes) que justícia és virtut així maravellosa que les esteles del cel no s'hi deuen acomparar.
Per raó de aquesta cosa, los romans li feren temple e ídola per donar-li especial honor, Regiment de la cosa pública 83 segons que diu sant Agostí (en lo primer llibre De doctrina crestiana, cap. V). E per aquesta mateixa raó conclou sant Agostí (en lo segon llibre de la CiuZat de Déu, en lo XIX capítol), e diu que sens justícia la cosa pública no pot ésser jamés ben regida ne governada, ans diu que dix Bèl'lius que no ha res al món que tant sia contrari al bon ésser de la cosa pública com és defalliment de justícia. Per què sant Agostí en lo quart llibre de La Ciutat de Déu diu així: Remota tustitia, quid sunt regna nisi latrociniar, e vol dir que, si justícia defall en lo món, no són altre cosa los regnes e les senyories sinó lladronicis e roberies. Per tal dix Tul'li (libro primo, capitulo VI) que tanta era la virtut de justícia, que ella guarda contra tots los mals e dóna a tots vida de tot bé. Car temor de justícia fa segurs a tots los treballants en mar e en terra, fa los solitaris estar sens paor, als pobills e a les viudes desemparades dóna ferma esperança, los celerats fa fugir, e tots los mals faents espaventa, tots los bens faents alegra, hoc en. Cara, a confirmació de sa fortalesa, fa que no solament fortifica la cosa pública, ans encara, per sa gran valor e noblesa, fa durar la companyia dels lladres, car si llur príncep no serva justícia en distribuir les coses furtades, los altres lo lleixen o l'aucien, així com de fet se veu per clara e manifesta experiència.
E per tal diu sant Agostí (en lo llibre 84 Francesc Eiximenis de La Ciutat de Déu) que la cosa romana aitant estec ferma e hac lo regiment del món general, com amà e servà justícia, e quant ella perí entre ells, la comunitat venc a terra. E aquesta mateixa cosa pública proposa aquest doctor ésser necessària a tota comunitat, ço és de tots punts servar justícia si no volem tots venir finalment a no-res. Per raó de la qual cosa diu que es deu guardar la comunitat de comanar justícia a persones qui no la sàpien tenir e no la volen fer, així com són jóvens, e hòmens corromputs per amor de pecúnia, o persones negligents o pereoses en llurs fets, o aquells qui són massa amants de si mateixs, o persones molles qui no han nenguna virtut, ni eforç ni neguna força. E més avant diu lo dessús dit sant doctor que aquell qui per favor, o per odi o per complàcència, elegeix hòmens neíaris, inhàbils o ineptes a aital ofici tant alt, aquell destroeix la cosa pública e comet davant nostre Senyor Déu un gran pecat. Per la qual cosa Déu los porta finalment a gran minva e gran deshonor en aquesta vida e en l'altra, e sovint lo hi porta Déu per mà de aquell mateix que l'elegeix contra sa consciència a tenir aital ofici. Car diu la llei divinal (Deuferonomi, XXV cap.): Per quae peccasti, per eaque torqueris, ço és que per allò seràs punit per què has a Déu ofès e pecat. È per lo contrari, sàpies que aquells qui zelen per la justícia de la I5 Regiment de la cosa pública 85 Cosa pública e sofiren tribulació, que Déu en aquesta vida e en l'altra los fa especials honors, gràcies e privilegis. E per tal, dix lo Salvador (Matthaei, V cap.): Beali qui persecutionem patiuntur propter iustitiam, quoniam ipsorum est regnum coelorum, e vol dir que benauirats són aquells qui sofriren persecucions e tribulacions per mantenir justícia, car, per dret, de aquells és lo regne de Déu.
Recompta Valèrius Màximus (libro IV, capitulo primo), que tanta era l'amor que els antics havien a justícia per sostenir la cosa pública, que llurs propris adversaris personals amaven quant los veien justs e quant veien que ab justícia sostenien la comunitat, així com en especial recompta aquí de un hom notable. Que en açò especialment se deuen gloriejar los regidors de la cosa pública quan veen que en temps de llur regiment la justí-Cia a ells acomanada està en sa força e virtut, e lo contrari és a ells gran confusió en la cara e gran dejecció de llurs coses, e gran dolor a llurs cars amics, e gran infàmia de llur nom, e gran dampnació de llur ànima, així com havem a declarar dejús quan tractarem, com lo príncep deu ésser just, en lo procés d'aquest llibre.
86 Francesc Eiximenis CAPITOL XIII QUI POSA LO QUART FONAMENT DE LA COSA PÚ- BLICA, E ÉS FEALTAT Lo quart fonament principal de la cosa pública sí és fealtat servada entre los hòmens. Raó és, car així com perseverar ab persones deslleals tol lo cor e l'audàcia de fer justícia e coses àrdues e de valor a aquell a qui pertany fer-la, així quant lo regent sent fealtat e llealtat entre aquells entre qui habita, llavors lo cor li fortifica de fer virtuosament e sens paor tot ço qui es pertany a son ofici.
Semblantment, si aquell qui parla en lo consell per què es regeix la cosa pública veu que aquí n'ha de grans falsaris e baraters qui ab manyes e maneres llurs li empatxaran son bon consell o (li) revel'laran, null temps aital hom poria consellar entegrament ni perfeta, car pensara així: cAquest és aital, e així, iper què em cal a mi donar aquest bon consell pus que no se'n seguirà res de fet per aital e aitals, qui falsament ho empatxaran, ans se'n seguirà mal, car revel'laran aquells mateixs mon consell a aitals qui tostemps ne seran mos enemicsèx. Vet com per temor de infealtat és bon consell perdut, lo qual en presència de hò- Regiment de la cosa pública 87 mens lleals iria avant e aprofitaria molt a la comunitat. E és així que quant hom ha pres en costuma d'ésser deslleal, null temps o a tard se'n volrà castigar. l Recompta lo fabulari que lo lleó tenc consell ab totes les bèsties que batallassen contra los ocells, qui els faien molt de mal e els descobrien quant anaven a caçar. ÈE dixeren algunes de les majors bèsties al lleó: eSenyor, isca la guineu del consell, car si no ho Ía, revelar-nos ha lo consell. Dix lo lleó que no faia a fer, que així mateix era interès de la guineu ecço que ens fan los ocells, no res menys, que tots aquells qui són en lo consell han jurat tenir lo secret, així mateix que en revelar lo consell ha pena de traició. Per què no apar que la guineu gosàs ne volgués revelar lo consell, puix tants perills li van. eSenyoro, digueren les dites bèsties, ctan lleig vici ha d'ésser falsa e deslleal, que si tots los perills del món li eren davant no'n tem nengú. E posem que els temés, puix que nosaltres tenim al cor que la guineu és entre nós, null temps no bastarà lo cor de donar-vos bon consell tement-nos de sa desllealtat e vici, creent de continent revelarà lo consells. Llavors totes les bèsties cridaren alta veu que la guineu anàs de fora, e així fon fet. Semblantment és de l'hom deslleal, car per molt que diga ne que faça, no l'acostes a tu mateix per res, car, si ho fas, llejament t'hi 88 Francesc Eiximenis trobaràs enganat. Per tal, diu aquest aquí mateix: eHom fals és mur fals, així que cau tantost com és un poc combatut. Mas lleal hom és mur fort, qui té a tot colp qui vinga contra la comunitat:. E per tal havem (Ecclesiastices, VD: Amicus fidelis protectio fortis, e vol dir que amic fel és gran escut e defensió de la cosa que ama, e per consegient de la cosa pública si aquella ama. Raó és, que així com hòmens amants a llurs proismes falsament són destrucció de la cosa pública, en quant falsia no és res de bé ans és cuberta de tots mals e és com a vent que no ha negun fondament ferm ne estable, així per lo contrari fealtat és fonament e vigor e fermetat de la cosa pública e és escut contra les sagetes d'engan que l'hom infel tramet falsament contra son proisme.
E posa Galensis en lo regiment que feu de les comunitats, que aquesta fealtat de què parle ara deu haver sa rael principalment en lo cor, així que l'hom tinga fermament en lo cor que lo proisme li sia car així Com a membre del cos d'on és ell mateix -altre membre.
Deu-se encara ensenyar aquesta fealtat, segons que aquest diu, en paraula verdadera, així que nengú no parle ab altre ab paraules dobles, ni simulades ni falses, mas clarament. Diu aprés que deu ensenyar en gests e en senyals forans majorment en fer a l'altre bona Obra, car, com dix lo Salvador (Matthaei, VII): eles obres fan testimoni de l'hom més que Regiment de la cosa pública 89